Més de 300 activistes recolzen la proposta de candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya

Entre els firmants hi ha sindicalistes com Salvador Duran, secretari general del Sindicat Ferroviari a Catalunya, i delegats sindicals i sindicalistes del sector de l’ensenyament, del transport, del metall, de la construcció, de correus i d’hosteleria; aturats i aturades; pagesos com Pep Riera, exportaveu d’Unió de Pagesos, o Josep Pàmies, pagès de Balaguer conegut pel seu activisme contra l’agroindustria; membres del moviment antiguerra, com Francesc Tubau; activistes del moviment feminista com Montserrat Cervera o Elena Grau; activistes del moviment transsexual com Miquel Missé; militants ecologistes Marta Ball-llosera, exportaveu de "Salvem l’Empordà" o Miquel Vallmitjana, del moviment contra els transgènics; militants en favor del dret a l’habitatge i contra la violència immobiliària com Maria Olivella i Rosa Talon, veïnes de l’Eixample de Barcelona afectades pels desnonaments; activistes del moviment de solidaritat com Glòria Casaldàliga, del moviment en suport al Moviment Sense Terra (MST) del Brasil, Josep Maria Hosta, de l’Assemblea bolivariana de Catalunya, o Fidaa Hamoud, activista palestina; estudiants del moviment en defensa de l’ensenyament públic de diverses facultats i universitats; activistes del moviment de suport a la immigració, com Enrique Mosquera i Norma Falconi, membres de l’Assemblea Papers per a Tothom; activistes del món de la contrainformació, com Manel Marquez i Anibal Garzón de Kaosenlared; intel.lectuals com l’escriptor Pepe Gutierrez-Alvarez, la responsable d’Icaria Editorial Anna Monjo, el catedràtic de filosofia del Dret de la UB José A. Estévez Araujo, Alejando Andreassi, professor d’història de la UAB, Alberto Lopez Bargados i Susana Narotzky, professors d’antropologia de la UB, Guillermo Lusa de la UPC; i també alguns artistes i músics, com l’actor Jordi Dauder, el dibuixant Carlos Azagra, o membres del grup Muyayo Rif com Alex Medina, Pau Fernandez, i Luis Carrizo. També firmen el manifest, exmembres d’Iniciativa per Catalunya Verds, avui amb l’esquerra anticapitalista, com Toni Guirao, expresident d’ICV a Mataró o Àngel Pagès, exregidor a Premià de Mar....









Les i les sotasignants, activistes de moviments socials, veïnals, sindicalistes, professors universitaris, artistes... recolzem a títol individual aquesta iniciativa i esperem que serveixi per fer emergir una veu crítica que sacsegi el panorama polític català i ajudi a canviar Catalunya de base.

Una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, per què no?
Primers Firmants (per ordre alfàbetic):

Emili Aguado, mestre, (Caldetes)

Montserrat Aguilera Rubio, treballadora social a serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona

Pere Alberola, vocal de la Junta de la Plataforma pel Dret de Decidir (Pdd)

Àlex Alfaro Blanco, cooperant amb Nicaragua i membre de Nicat (Nicaragua- Catalunya) (Igualada)

Amalia Álvarez Benjumea, estudiant de Sociologia de la UAB (Barcelona)

Xavier Alvarez del Castillo, Professor Càtedra UNESCO en Sostenibilitat de la UPC (Terrassa)

Juan Carlos Amaya Ramírez, pagès i activista en cooperatives de consum responsable (Premià de mar)

Alejando Andreassi, profesor d’història de la UAB (Sant Cugat)

Brian Anglo, membre de l’associació Papers i Drets per a Tothom (Barcelona)

Josep Maria Antentas, professor de Sociologia de la UAB (Barcelona)

Gema Arranz, enginyera de telecomunicacions (Barcelona)

Sònia Arribas, professora Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)

Joan Felip, activista internacionalista (Barcelona)

Silvia Asensio, activista social (Barcelona)

Carlos Azagra, dibuixant (Hospitalet)

Fina Azcáriz, membre l’Assemblea d’aturats de Barcelona i afiliada a CCOO (Badalona)

Oti Azcáriz, membre l’Assemblea d’aturats de Barcelona i afiliada a CCOO (Badalona)

Verónica Azorín Cutillas, agent de transport (Barcelona)

Marta Ball-llosera, exportaveu de "Salvem l’Empordà" (Girona)

Manel Barranco, membre del comité d’empresa de Pars i Jardins de Barcelona (Guardiola del Berguedà)

Oriol Barranco, professor de sociologia de la UAB (Barcelona)

Elisa Bascon, estudiant de belles arts (Badalona)

Gonzalo Bea, membre del comitè d’empresa de l’Hotel AC Barcelona (Barcelona)

Fabián Benito Delgado, responsable del Baix Llobregat d’UGT-correos, Baix Llobregat (Barcelona)

Nuria Bernaus, psicòloga (Barcelona)

Marta Bertran Muntada, professora de plàstica (Vic, Osona)

Cristina Biescas, treballadora en una herboristeria i en alimentació ecològica (Lleida)

Jordi Bonet Beltran, llicenciat en química i tècnic mediambiental (Cardedeu)

Aleix Bonfill, estudiant de la UAB (Sabadell)

Roque Borras, treballador a correus i membre de la UGT (Sant Vicenç dels Horts)

Manel Borrell, membre d’ecologistes en Acció de Catalunya. membre d’ecologistes en Acció de Catalunya (Montcada i Reixach)

Omar Borrás Tissoni, professor a l’educació secundaria (Barcelona)

Imma Bové, Activista veïnal i sindicalista (Vic)

Isabel Bravo Vazquez, activista contra la incineradora Sant Feliu de Llobregat

Daniel Cabello Borque, jardiner (Castelldefels)

Maximiliano Calero, treballador de la construcció i afiliat a CCOO (Sant Vicenç dels Horts)

Jordi Calsina, professor de secundaria (Barcelona)

Sandra Campañon, activista al moviment feminista (Santa Coloma de Gremenet)

Montse Campoy, professora de català (Barcelona)

Ana Maria Campoy, activista de solidaritat amb Nicaragua (Barcelona)

David Camps, educadot social i membre de la CGT (Centelles, Osona).

Marcel Cano, professor de Filosofia de la UB Raval (Barcelona)

Maria Carballo López, profesora d’antropologia de la UAB i activista en solidaritat amb el MST de Brasil (Barcelona)

Luis Carrizo, Associació Cultural Toc de Corn i músic del grup Muyayo Rif i mestre i coordinador de la Xaranga Sarau (Cornellà de Llobregat)

Gabriele Carteni, membre Associació AltraItalia (Barcelona)

Glòria Casaldàliga, activista en suport al Moviment Sense Terra (MST) del Brasil (Barcelona)

Miquel Casanovas Prat, activista moviment veïnal Manlleu, mestre d’adults (Manlleu)

Marc Casanovas, professor (Barcelona)

Jordi Casanovas, (Barcelona)

Cesar Castañon, estudiant d’història de la UAB (Barcelona)

Martí Caussa, membre del consell assessor de la revista Viento Sur (Barcelona)

Joan Cervan, activista agroecològic (Cardedeu)

Montserrat Cervera, feminista (Barcelona)

Anna Cirera Viladot, metgessa especialista en Salut Internacional (Premià de Mar)

Mei Colilles, activista en el moviment per la solidaritat (Solsona)

David Colomera, cambrer i actor de teatre (Cornellà de Llobregat)

Andreu Coll, membre de la redacció de la revista Viento Sur (Barcelona)

Anna Maria Comellas, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Coromina, (Cardona)

Sol Corradi, campanya Supermercats, no gràcies (Barcelona)

Maira Costa, (Manlleu)

Carolina Costa, enginyera industrial i feminista (Barcelona)

Rosa Cots Vidal, membre de la Xarxa d’Enllaç per Palestina (Barcelona)

Manel Cristobal, sindicalista a l’Hotel Juan Carlos I, col•laborador de Mollet amb Cuba, i associació La llum (Mollet del Vallès)

Josep Cruelles, membre de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya (Barcelona)

Sylviane Dahan, activista feminista i del moviment veïnal (Barcelona)

Jordi Dauder, actor

Marià Delàs, periodista (Barcelona)

Jaume Delclós, activista social (Barcelona)

Federico Demaria, R&D, Recerca i Decreixement (Barcelona)

Lola Donaire, historiadora i crítica d’art (Barcelona)

Diego Duran Serrano, Barcelona

Salvador Durán Rico, Sindicat Ferroviari de Catalunya (Sant Vicenç dels Horts)

Enric Elejalde, mestre, afiliat a CCOO (Barcelona)

Youssef Elmansuri, treballador de la construcció aturat, activista de l’associació “Sensefronteres” de Cornellà

Karim Elotmani, membre de Via Democrática (Terrassa)

Pello Erdoziainm, secretari de la Fundació Andreu Nin (Abrera)

Jose María Escandell Lucas, estudiant de Medicina i membre de la ONG Braval (Barcelona).

Ciara Escoda, membre de la cooperativa de consum responsable la Llauna (Santa Coloma de Cervelló)

Núria Espin Pey , Administració Dep. d’Educació Activista del moviment solidari amb el Sàhara (Premià de Mar)

José A. Estévez Araujo, catedràtic de Filosofía del Dret a la UB (Barcelona)

Ángel Ezquerra, jubilat (Sant Boi de Llobregat)

Sandra Ezquerra, antropòloga i activista feminista (Barcelona)

Montserrat Falcó Soteras, biòloga (Barcelona)

Norma Falconi, activista Associació Papers i Drets per Tothom (Barcelona)

Jordi Farré Farran, pagès (Alcanó-Lleida)

Estela Fernandez, professora i afiliada a CCOO (Badalona)

Álvaro Fernández Alonso, Antropòleg Social (Barcelona)

Tomas Fernández, bomber (Reus)

Pau Fernandez Cols, músic i membre de Muyayo Rif (Barcelona).

Mari Carmen Fernández Orío, treballadora de correus, afiliada a la CGT i activista de l’associació “Sense Fronteres” de Cornellà

Ruben Fernandez, mestre (Reus)

Antoni Ferragut, producció Audiovisual (Cornellà de Llobregat)

Federic Ferran, pensionista, activista de l’associació “ Sense Fronteres” i afiliat a la CGT (Cornellà)

Miquel Ferran Fernandez, tècnica superior d’automoció en atur i activista del Esplai Gavina (Cornellà)

Antoni Ferret, membre d’EUiA, de la Plataforma Horta-Carmel-Guinardó, i de la Xarxa contra els Tancamanets i la Precarietat (Barcelona)

Mercè Ferret, profesora jubilada (Tarragona)

Miquel Figueroa Martinez, comunicador social (Arenys de Munt)

Pierre Fiol Fontaine, estudiant de Filosofia UB Raval (Barcelona)

Joan Font, ex-dirigent de la LCR (Hospitalet de Llobregat)

Sílvia Formentí Sabater, membre de l’ Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (Tarragona)

Joan Fradera, professor i afiliat a CCOO (Barcelona)

Alexandra Francès, investigadora de la Facultat de Medicina de la UAB i membre de l’Assamblea de Barri de Poble Sec (Barcelona)

Norbert Froufe, Objector fiscal, Cooperativista de Consum ecològic, Mestre d’Educació Primària (Palau de Plegamans)

David Galdeano, treballador acomiadat de Simon (Badalona)

Artur Galve, activista (Montgat)

José David García Muñoz, estudiant de sociologia de la UAB, agent d’operacions aeroportuàries aturat, i membre de l’Associació Cultural Toc de Corn (Cornellà de Llobregat)

Núria García López, arquitecte urbanista (Barcelona)

Soledad García Muñoz, mestressa de casa i cuinera (Cornellà de Llobregat)

Montserrat García Muñoz, agent de transport i contabilitat (Cornellà de Llobregat)

José García Reina, electricista jubilat (Barcelona)

Lola Garcia, treballador de correus i afiliada ala CGT (Badalona)

Pedro García, taxista cooperativista (Badalona)

Carlos Garcia, treballador de correus i afiliat a la UGT (Hospitalet)

Francisco Javier Garrido Domínguez, agent bancari (Cornellà de Llobregat)

Josep Garriga, treballador d’Arts Gràfiques i afilitat a la CGT (Barcelona)

Aníbal Garzón Baeza, membre del consell editorial de Kaos en la Red (Terrassa)

Albert Gasch Hurios, membre de la Banca Ètica a Catalunya (Barcelona)

Xavier Gascó Marcelino, Enginyer Tècnic (Premià de mar)

Jesús Gellida Albiol, membre d’Entrepobles (Tarragona)

David Gener, arxiver (Parets del Vallès)

Marc Grifell Guàrdia, Barcelona, estudiant de Medicina i membre de la cooperativa i un Rave (Barcelona)

Joan Gili Fornells, dissenyador gràfic (Premià de Mar)

Joan Giner Mígueles, assemblea d’enginyeries de la UAB, claustral de la universitat UAB, i Juntari de l’escola d’enginyeria de la UAB (Barcelona)

Eloi Ginestà, activista (Girona)

Josep Oriol Gomà Casado, Estudiant de Filosofia UB Raval i Treballador Precari (Barcelona)

Antonio Gomez, treballador de correus i afiliat a la UGT (Hospitalet)

Pau Gomis, Autonomia Social (Tarragona)

Daniel Gomis Llunell, activista social, membre organitzador del FSCat 2010 i membre del departament de comunicació de Setem-Catalunya (Barcelona)

Luís Gonzalez, enginyer de telecomunicacions i activista social (Barcelona)

Nina Gonzàlez, activista (Barcelona)

Miquel Gonzalez, treballador Social (Barcelona)

Robert Gonzalez, professor de secundària i militant d’USTEC-STEs (Barcelona)

David Gonzalez, activista de l’assemblea d’aturats/ades (Barcelona)

Fernando Gonzalez, treballador del metall (Montgat)

José González, treballador de la construcción en atur, afiliat a la CGT (Cornellà)

Hortensia Gonzalvo Gonzalvo, activista, (Ripollet)

Elena Grau, feminista (Barcelona)

José Guillén Ros, agent bancari (Castelldefels)

Marion Guillon, activista social i del moviment de solidaritat amb Palestina (Barcelona)

Toni Guirao, ex-regidor de l’ajuntament de mataró i ex-president d’ICV de Mataró

Pepe Guriérrez-Álvarez, president de la Fundació Andreu Nin (Sant Pere de Ribes)

Alejandro Guzmán, dinamitzador d’agricultura ecològica local i activista de Slow Food (Barcelona)

Fidaa Hamoud, activista palestina (Barcelona)

Joana Heredia, llicenciada en psicologia i professora en escola d’adults (Malgrat de Mar)

Alesander Hernández Lizarraga, Assemblea d’enginyeries de la UAB

Josep Maria Hosta, membre d’Entrepobles i de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya (Barcelona)

Susana Huguet, periodista (Barcelona)

Gemma Jaumandreu, membre de Participació Activa i Social, Compromís per Cerdanyola

Patricia Jimena Rivero, estudiant de Sociologia de la UAB (Barcelona)

Antonio Jiménez Romero, treballador a l’Ajuntament de Montcada i Reixac

Justi Jiménez, treballador de correus (Hospitalet)

Carlota Jordán Iborra, estudiant de Medicina.

Carles Jove i Buxeda, músic (Girona)

Jordi Juan Monreal, advocat (Barcelona)

Sherif Jarju, membre fundador de Jama Kafo (Mataró).

Carme Lamarca Roca, professora (Sabadell)

Carlos Lancharro, transportista (Badalona)

Marc Lancharro, treballador de la sanitat (Badalona)

Patrici Larousse, professor de secundària (Barcelona)

Xavier Latorre Tapis, activista social (Barcelona)

German Llerena, educador socioambiental (Sant Cugat del Vallès)

Clara Llorens Serrano, Professora Associada del Departament de Sociología de la UAB (Terrassa)

Josep Lluís Millan, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Ulldecona (Ulldecona)

Marçal Llopart Miquel, Estudiant de Filosofia UB Raval i Treballador Precari (Barcelona)

Alberto Lopez Bargados, professor d’antropologia a la UB-Raval (Barcelona)

Mariano López, activista del moviment veïnal, Comissió Assemblea Popular contra la pujada abusiva dels impostos de Sant Vicenç dels Horts

Guillermo Lusa, profesor emèrit de la UPC (Sabadell)

Feliu Madaula, Delegat de la Junta de Personal de la Diputació de Barcelona (Sabadell)

Jesus Marin, càmara i comunicador audiovisual (Vallirana)

Manuel Márquez i Berrocal, historiador i editor de kaosenlared (Terrassa)

Oriol Martí, membre del grup de consum agroecològic l’Almàixera de Manresa i col•laborador d’Ecoconsum (Manresa)

Elías Martin, jubilat (Barcelona)

Jose Carlos Martin Sanchez, sindicalista a Abertis (Ripollet)

Roque Martínez, membre del comitè d’empresa de TV3 i afiliat a la CGT (Badalona)

César Martinez Martinez, activista (Ripollet)

Ricard Martínez i Muntada, historiador i treballador de la UAB (Barcelona)

Llorenç Martos, Centre d’Estudis Joan Bardina (Barcelona)

Stéphane Maso, activista (Hospitalet)

Anna Mateu, activista pel dret a l’habitatge (Barcelona)

Jose Miguel Medialdea, músic, (Vic, Osona)

Alex Medina, Associació Cultural Toc de Corn i vocalista del grup Muyayo Rif (Barcelona)

Vincenzo Megale, RadioChango (Barcelona)

Leire Miñambres Saez, enginyera (Barcelona)

Martí Miquel i Méndez, activista social (Cornellà de Llobregat)

Verónica Miró, activista contra els transgènics i per un model agrícola just, sa i sostenible (Castellar del Vallès)

Miquel Missé, sociòleg i activista trans (Barcelona)

Albert Moliner Fernández, teòleg (Sant Jaume dels Domenys, Tarragona)

Roman Monfort Ferrando, estudiant d’Antropologia UB Raval (Barcelona)

Julia Morell, activista feminista (Barcelona)

Berta Morell Rovira, activista feminista (Barcelona)

Gabriel Moreno, poeta i cantautor

Elena Morros, activista, (Manresa)

Giorgio Mosangini, (Barcelona)

Enrique Mosquera, membre de l’Assemblea Papers per a Tothom, i sindicalista a telefònica del sindicat En Construcció (Barcelona)

Jordi Muñoz i Burzon, professor i gestor cultural (Barcelona)

Juan Muñoz, membre del Colectivo San José, i activista veïnal (Sant Vicenç dels Horts)

Piedad Muñoz Izquierdo, mestressa de casa (Cornellà de Llobregat)

Sergio Antonio Muñoz Forero, tècnic Superior de Laboratori de Bioquímica i Biologia Molecular a la UAB (Sabadell)

Manolo Muñoz, sindicalista correus (Barcelona)

Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia a la Universitat de Barcelona (Barcelona)

Teresa Navarro, moviment feminista i ex-membre de la coalició d’esquerres de premià de mar (Premià de Mar)

Maria Olivella, funcionaria i membre de l’associació d’afectades per la violencia immobiliaria (Barcelona)

Ramón Oña, mestre (Badalona)

Adolfo Osta, cantant (Barcelona)

Juan Pablo Naya Rodríguez, arquitecte urbanista (Barcelona)

Irina Pejó Muntaner, estudiant de Farmacia de la UB

Antonio Nurras, activista i membre de la Xarxa Contra els Tancaments (Barcelona)

José Manuel Ortega Castellano, operari de manteniment ferroviari (Cornellà de Llobregat)

Concepció Ortega Oliva, Cooperativista de Consum ecològic/Objectora fiscal (Caldes de Montbui)

Wagner Pa, músic (Barcelona)

Àngel Pagès, ex-regidor de l’ajuntament de premià de mar per ICV-EUiA

Jordi Pagès, ecologista de Dosrius (El Maresme)

Fernando Palomo, delegat sindical CCOO de l’Hospital de Terrassa

Francisco Javier Palomo García, membre del Comitè d’Empresa d’ADIF Sur (Sant Vicenç de Calders)

Anabel Palma González, educadora social (Sant Vicenç dels Horts)

Maria Palomares Arenas Cabral, de Dones x Dones (Barcelona)

Josep Pàmies, pagès (Balaguer)

Jordi Panyella, realitzador de vídeos (Barcelona)

Lluc Pelaez, ciutadà de El Figaró

Denis Peralta García, estudiant de Japonés (Cornellà de Llobregat)

Ramón Peralta Barbero, encarregat de magatzem (Cornellà de Llobregat)

Enrique Perescancio, gestor cultural i escriptor (Barcelona)

Manuel Perez Subirana, escriptor

Pau Pérez López, professor i gestor cultural (Barcelona)

Giselle Pérez García, productora audiovisual (El Prat de Llobregat)

Griselda Piñero, (Barcelona)

Ruben Pocino, estudiant i activista antiBolonya (Premià de Mar)

Manuel Portero Leiva, Assemblea d’enginyeries de la UAB

Imma Prat Costa, infermera jubilada (Ripollet del Vallès)

Dolores Pulido León, sòcia de Ca la Dona (Hospitalet)

Sandra Queraltó Pucull, activista del Col•lectiu 1 de Març / Media-Àfrica (Barcelona)

Lluís Rabell, activista del moviment veïnal (Barcelona)

Neus Ràfols, periodista (Barcelona)

Bàrbara Ramajo, lesbiana feminista (Santa Coloma de Gremenet)

Sergi Raventós, membre de la Xarxa Renda Básica (Barcelona)

Eva Requena, periodista (Barcelona)

Núria Ribas, cooperativista (Premià de Mar)

Sergio Ribote, treballador de correus i afiliat a la UGT (Hospitalet)

Pep Riera, pagès, (Mataró, Maresme)

Lluís Riera, autònom (Barcelona)

Marta G Rivera, membre de Veterinaris sense Fronteres (Barcelona)

Luís Roche, treballador correus (Barcelona)

Pablo Román Muñoz, estudiant de Medicina i membre de la Plataforma Antifeixista de Barcelona.

Carmen Rosanes Anaya, activista (Barcelona)

Omar Rodriguez, estudiant (Sant Feliu de Llobregat)

Aida Rodríguez Hurdado, agent d’operacions aeroportuàries (Cerdanyola)

Frederic Romea Moya, cambrer a l’atur i Estudiant de Sociologia UAB

Josep M. Royo, investigador (Barcelona)

Inés Royo, treballadora en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament (Barcelona)

Albert Ruiz, activista antimilitarista i antiracista (Sant Cugat del Vallès)

Pep Ruiz Cantí, Associació Cultural La Fragua, actor de teatre (Cornellà de Llobregat)

Salvador Ruiz Gonzalez, treballador Sector Neteja (Barcelona)

Oriol Sabata, comunicador audiovisual (Barcelona)

Mertixell Saez i Sellares, educadora Social a la Barceloneta (Barcelona)

Sergi Solà, ecologista (Manlleu)

Ángeles Samper, membre de la Fundació Marianao (Sant Boi de Llobregat)

Jorge Sanchez, activista del moviment veïnal i del moviment de solidaritat amb Palestina (Barcelona)

Lluís Enric Sanchez, sindicalista de CCOO a Abertis (Barcelona)

Isabel Santero Sánchez, Associació Cultural Toc de Corn, treballadora de la Fundació Esplai (Cornellà de Llobregat)

Gema Sanz, Llicencida en psicologia i treballadora de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

Jaume Salat, ex-membre de la Coalició d’Esquerres (ICV-EUiA) de Premià de Mar

Albert Sales, professor de sociologia a la UPF i activista (Barcelona)

Laura Salomó Martí, professora de català (Torroella de Montgrí)

Lluis Enric Sanchez Just, sindicalista de CCOO a Abertis (Barcelona)

Daniel Sanchez, biòleg (Cerdanyola)

Antonio Santos Medina, membre del Colectivo Obrero Popular i de la Brigada Vallesana Simón Bolivar (Ripollet - Barcelona)

Sabrina Senouci, membre del Comitè Internacional de Tribunal Rusell Palestina a Barcelona i activista pro Palestina (Barcelona)

Juan Pedro Serrano, membre de la comissió Assemblea Popular contra la pujada abusiva dels impostos (Sant Vicenç dels Horts)

Pau Silva, estudiant de medicina a la UB (Barcelona)

Joan Soto Serrano, activista de Movimiento por la Tercera República (MP3) (Barcelona)

Rafael Suero, jubilat, (Cardona)

Mireia Suero, periodista, (Cardona)

Roser Suñer i Soler, mestra (Empordà)

Jamal Taganti, membre de Via Democratica (Martorell)

Rosa Talon, jubilada i membre de l’Associació d’afectades per la violència immobiliaria (Barcelona)

Joan Tamayo, advocat i president de l’Observatori dels Drets Socials (Terrassa)

Cristina Tarancón, treballadora de Grimaldi (Terrassa)

Jorge Tejedor de Leon, sindicalista de CCOO a Abertis (Maresme)

Jose Téllez, dissenyador (Badalona)

Jaime Antonio Tonda Bujía, membre del Sindicat Ferroviari- Intersindical (Barcelona)

Miquel Torner, treballador de la sanitat i membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), (Mataró)

Sílvia Torralba, periodista de temes socials (Barcelona)

Martina Torrades, agent literari, Barcelona

Carolina Torrecilla, tècnica d’educació per al desenvolupament i activista en cooperatives de consum responsable (Premià de Mar)

Manuel Torres, activista de mitjans alternatius (Barcelona)

Salva Torres, activista del moviment veïnal a Nou Barris (Barcelona)

Alba Trepat, activista pel comerç just i la sobirania alimentària (Barcelona)

Francesc Tubau, activista antiguerra,

Joel Vaccaro, Associació Cultural Toc de Corn i dissenyador (Cornellà de Llobregat)

Ruben Valdés Garcia, delegat d’UGT de la Junta de Personal de Correos de Barcelona

Manuel Rui Valentin Rivero, sindicalista de CCOO a Abertis (Maresme)

Pep Valenzuela, periodista (Terrassa)

Alberto Valero Alcalá, membre del Comitè d’empresa de TDN (Barcelona)

Rocío Varela, sindicalista de CCOO a l’Hotel Juan Carlos I (Hospitalet)

Miquel Vallmitjana Soler, Xarxa pel Decreixement (Sant Cugat)

Luci Vega, activista pel comerç just i la sobirania alimentària (Barcelona)

Mònica Vela i Pérez, cooperativista de Consum Ecològic (Caldes de Montbui)

Núria Vidal de Llobateres, ecologista (Rupià, Girona)

Francesc Villà, treballador del comerç (Badalona)

Adrià Viñas Giralt, integrador social (Mollet del Vallès)

Esther Vivas, activista (Barcelona)

Marc Vivas, químic (Sabadell)

Àngels Vives i Sanfeliu, professora (Barcelona)

Enrique Yegler Lopez, encarregat de manteniment i control numèric (Sant sadurní d’Anoia)

Heithor Zanini, immigrant brasiler, activista del moviment estudiantil i estudiant de filosofia a la UB-Raval (Barcelona)

¿Es que no se cree en la justicia española? Los jueces y la justicia española siguen siendo lo que fueron: un coto caciquil de la extrema derecha


La esquizofrenia conlleva cierto misterio, encierra miaja de enigma. Y, a veces, causa extrañeza y sonrojo: es un dos en uno. Es lo que está ocurriendo con los jueces y la justicia en el Estado español.

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha anulado esta mañana, 25 de marzo de 2010, todas las intervenciones telefónicas ordenadas por el magistrado de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón con el objeto de conocer las conversaciones que mantenían en la cárcel los implicados de la trama Gürtel con sus abogados defensores. Los jueces consideran que la orden de Garzón "vulneró el derecho de defensa [de los imputados] y el derecho a no declarar contra sí mismos y a no confesarse culpables, así como el derecho a un proceso público con todas las garantías".

En Euskal Herria conocemos muy bien, desde tiempos, con Franco y con Zapatero eso de las intervenciones telefónicas, y no digamos la vulneración del derecho de defensa de los imputados, la vulneración del derecho a no declarar contra sí mismos, la vulneración del derecho a no declararse culpables, la vulneración del derecho a un proceso público con todas las garantías. Pero esto ocurre no sólo con los detenidos, también con los presos y con los sospechosos. ¿No han leído en la prensa por la tarde conversaciones, que se dicen habidas entre presos y familiares por la mañana, párrafos de cartas, que se dicen personales, enviadas a amigos? ¿Han oído que hubiera intervenido alguna vez algún juez en contra, algún tribunal de Justicia? Baltasar Garzón y demás compañeros de fatigas se han hartado de llevar a cabo este tipo de vulneraciones entre nosotros.

Tanto es así, se ha convertido tan en rutina que nos parece cuento, tomadura de pelo y hasta nos provoca cierta sonrisa cuando ahora le acusan al juez Garzón de estas prácticas. ¿Cómo? ¡Si esto se viene denunciando desde años, casi todos los meses del año, en casi todos los juicios contra los independentistas vascos! ¡Si jueces y tribunales vienen apoyando con sus sentencias una vulneración sistemática! Tanto es así que la declaración del detenido independentista bajo tortura es práctica común en el entramado jurídico español. Tan es así que lo despachan con un "¡es mandato de ETA!"

La diferencia estriba en que estos jueces y tribunales, que ahora anulan y ven vulneración de derechos en reclamaciones de Falange Española, Manos Limpias y demás miembros de la derecha española ven, en cambio, respeto y cumplimiento del derecho cuando esas mismas o parecidas medidas se aplican a los independentistas vascos.

Los jueces y la justicia española siguen siendo lo que fueron: un coto caciquil de la extrema derecha y un campo de venganza y arreglo de cuitas personales. La justicia española es un campo de batalla a navajazo albaceteño.

Presentació de la Plataforma per la III República a Santa Coloma de Gramenet



MANIFEST PER LA III REPÚBLICA

Els ciutadans de tota condició compromesos amb els ideals de Justícia, Llibertat, Igualtat i Fraternitat hem de manifestar el nostre rebuig al model d’Estat Monàrquic hereu del Franquisme, les forçes de progrés treballem per a construir un moviment plural i democràtic mitjançant la mobilització popular aconsegueixi l’adveniment de la III República.

Vivim en una societat instal.lada en la precarietat laboral, educativa i econòmica dels treballadors i treballadores.

L’actual Sistema Capitalista assentat en la injusticia social és la negació de la Democràcia i atempta de forma directe contra cadascun dels nostres principis republicans que tenen com a eixos principals la solidaritat social i la democràcia participativa.

La manca de llibertats en la nostra pseudodemocràcia i l’embrutiment moral e ideològic difòs pels medis de comunicació de “masas”, en mans de la clases dominants que degraden la nostra joventud, dificulten una societat més justa, solidària e igualitària.

En el context actual de corrupció (banquers, especuladors, polítics), el desconcert i la desconfiança s’han instal.lat a grans sectors de la població. Avui a Santa Coloma de Gramenetla clase obrera i la resta de persones volem canviar aquesta tendència de pèrdua de drets laborals, degradacio i descapitalització de les escoles i la sanitat públiques, l’instrusisme en aquest sector de les empreses privades, especulació, manca serveis essèncials per la població, reducció del poder adquisitiu,etc

Els sotasignants fem una crida al conjunt d’homes i dones d’esquerres, republicans, socialistes, comunistes, llibertaris, feministes, alternatius, ecologistes,a defendre la memòria i els valors de la República.

El nostres objectiu és desenvolupar una estratègia unitària per a l’obertura d’un procés constituent basat ens els següents pilars:

Recuperació dels drets (civils, polítics,socials i mediambientals).

Democràcia radical i participativa, per dur-la a efecte a tots els àmbits socials, com l’economia o la cultura, profunditzant en la Democràcia Política.

Espanya ha de renunciar a la guerra com a instrument de política internacional y fomentar la relació entre els pobles des del marc del respecte mutu, la cooperació i la solidaritat.

Model d’Estat inspirat en els valors del humanisme laic, que es basa en el principi absolut de consciència.

El valor de l’austeritat, entès com la racionalitat i la sintonia entre les necessitat socials i les aportacions pressupostàries i d’infraestructures necessàries.

La construcció d’un Estat Republicà solidari que reconegui el dret a l’autodeterminació i resolgui la convivència entre els diferents pobles de l’Estat.

Recuperació de la Memòria Històrica que reivindiqui com inalienable patrimoni col.lectiu, la lluita i el sacrifici de tots els assessinats, perseguits i damnificats per la Dictadura Franquista.
[Seguimiento] Éxito de la Huelga de la enseñanza en Catalunya. Miles se manifiestan contra la política neoliberal de Maragall

Catalunya: Vaga i convocatòries descentralitzades per l'educació pública

Dimecres 17 de març de 2010

Barcelona - 12:15
Des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume.
Girona - 12:00
Davant dels Serveis Territorials. Plaça del Lleó.
Lleida - 13:30
Des dels Serveis Territorials (carrer Pica d’Estats) fins a la Delegació del Govern (carrer Lluís Companys).
Tarragona - 12:00
Des de la plaça Imperial Tarraco fins als Serveis Territorials.
Tortosa - 13:00
Davant dels Serveis Territorials.

CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ
DEFENSEM L’ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT.

JA N’HI HA PROU!

El rigor informativo y la teoría del entorno [De ciudadano a "etarra" y de nuevo ciudadano ...]


A uno le despiertan a la 1:00 de la mañana, sin comerlo ni beberlo, convertido en un etarra y con su foto en portada de todos los grandes medios de comunicación. No es la primera vez que esto ocurre (o episodios muy similares), y me temo no que será la última. El rigor y la veracidad de los mass media de este país está a la altura del barro. Lo que me ha pasado a mí no pasa de mera anécdota, en comparación con otras situaciones. Ahí tenemos, entre otros muchos, los ejemplos de lo ocurrido con el caso del intento de golpe de Estado en Venezuela en 2002 o la patética sumisión de todos los grandes medios a la versión oficial tras el atentado del 11 de marzo de 2004 en Madrid. Pero también tenemos el ejemplo cotidiano del tratamiento informativo a muchos casos de eso que llaman la “lucha antiterrorista”. Un tratamiento que, en muchas ocasiones, responde al criterio de la emergencia, del sempiterno servilismo a la “razón de Estado” y a la criminalización oportunista de cualquier tipo de acción social alternativa y antagonista. Ahí están los casos de Egunkaria, del sumario 18/98, de las movilizaciones anti-TAV y de tantas otras.

Sin embargo, esta ausencia de una prensa profesional que, de verdad, ejerza el necesario control sobre los poderes públicos (y los poderosos) no camina sola. Es el triste reflejo de la descomposición de la democracia española. Una democracia que, surgida tras esa “plácida, pactada y ejemplar” Transición, no deja de asombrar con sus continuos retrocesos. Ahí está, sin ir más lejos, el caso de ese juez “modélico” sometido ahora a las presiones de esa derecha extrema que todavía mantiene la capacidad de marcar la agenda política. O, sencillamente, el engendro jurídico y la aplicación torticera y chapucera de esa teoría jurídica del “entorno”.

El estrambótico caso en que me he visto envuelto en el día de hoy no deja de ser una anécdota. Una anécdota que, eso sí, daña gravemente derechos personales y que, tras las oportunas medidas, deberían ser reestablecidos. Pero también es, sencillamente, la constatación del nivel periodístico de unos medios de información que (en algunos casos) aún no han sido capaces de rectificar y ofrecer correctamente la información de lo ocurrido la pasada noche. Por cierto, nuevamente asumiendo todas las informaciones oficiales, y sin atender a los necesarios criterios de prevención a la hora de dar las noticias, tal y como están haciendo algunos medios franceses.

En fin. Queda la sensación de impotencia, de desnudez frente al poder omnímodo de la imagen. Y queda la vulnerabilidad frente al trabajo mal hecho, la falta de rigor y los prejuicios del “profesional” de turno. Nada nuevo bajo el sol, por otra parte. Sensacionalismo, amarillismo y superficialidad aplicadas a la comunicación política. De eso sabemos mucho quienes seguimos creyendo que otros medios son necesarios para otra democracia posible.

Casi una de cada cinco personas en España son pobres


El 19,5% de la población residente en España estaba por debajo del umbral de la pobreza relativa en el año 2009, en línea con los niveles de 2008 (19,6%), según la última 'Encuesta de Condiciones de Vida' del Instituto Nacional de Estadística (INE).

Por edades, la mayor tasa de pobreza correspondió a los mayores de 65 años. Sin embargo, cabe destacar la disminución de la tasa de pobreza en este grupo de edad a lo largo de los últimos tres años pasando de un 28,5% en 2007 al 25,7% en 2009.

Por su parte, esta tasa de pobreza se reduce si se tiene en cuenta el valor del alquiler imputado. El hecho de considerar en el cálculo el valor de la vivienda tanto de propiedad como en cesión gratuita, hace que la tasa de pobreza disminuya en todos los grupos de edad.

El umbral de la pobreza se calcula como el 60% de la mediana de los ingresos por unidad de consumo de las personas, siendo esta mediana el valor que, ordenando a todos los individuos de menor a mayor ingreso, deja una mitad de los mismos por debajo de dicho valor y a la otra mitad por encima.

El INE advierte de que el valor del umbral de pobreza, expresado como ingreso total del hogar, depende del tamaño del hogar y de las edades de sus miembros, es decir, del número de unidades de consumo. Se obtiene multiplicando 7.945 por el número de unidades de consumo del hogar. Por ejemplo, para un hogar de un adulto el umbral es de 7.945,0 euros, para un hogar de dos adultos es de 11.917,5 euros (ó 5.958,8 euros por persona), para un hogar de dos adultos y un menor de 14 años es de 14.301,0 euros (ó 4.767,0 euros por persona), para un hogar de dos adultos y dos menores de 14 años es de 16.684,5 euros (ó 4.171,1 euros por persona),...


Por otra parte, la encuesta refleja que hasta uno de cada tres hogares no tenía capacidad de afrontar gastos imprevistos, un 5,8% más que en 2008. Además, el INE apunta que el número de hogares que no se pudo permitir ir de vacaciones al menos una semana al año alcanzó el 38,9%, un 5,4% más que en el anterior estudio.

Asimismo, el 13,7% de los hogares españoles manifiesta tener muchas dificultades para llegar al fin de mes, lo que supone el valor más elevado de los últimos seis años y 1,5 puntos porcentuales más que en el año anterior.

Por último, el INE destaca que el 7,2% de los hogares tuvo retrasos en los pagos a la hora de abonar gastos relacionados con la vivienda principal en los 12 meses anteriores a la encuesta. Mientras que si se analiza la situación del hogar con respecto a la actividad, el 18,6% de los hogares con todos sus miembros activos parados presento retrasos en los pagos, mientras que el porcentaje se redujo al 6,3% cuando los miembros de la familia estaban ocupados.

Amadeu Casellas surt de la presó





El pres Amadeu Casellas ha sortit aquest migdia de la presó, després de vint-i-quatre anys empresonat. El director del centre penitenciari de Girona ha unificat els expedients de l'antic codi penal i del nou i, un cop fet els còmputs de les penes, ha conclòs que Casellas ha complert vuit anys de pena que no li corresponien. Fonts properes al pres han explicat a VilaWeb que ja feia molt de temps que Casellas i els seus companys denunciaven aquesta situació i que l'home estava complintmés anys del compte, però els responsables de Justícia i centres penitenciaris 'sempre ho havien negat'.

No ha estat fins ara que un jutge ha comprovat els expedients i ha resolt que Casellas hauria d'haver sortit de la presó vuit anys enrere.

¡ La prensa no ha dicho nada ¡


Mientras el ministro Moratinos, en el Congreso de los Diputados, saluda los avances de Rabat en DD HH y en el Sáhara, la policía marroquí carga brutalmente contra los saharauis. Y la prensa ¡calla!

Moratinos, en su comparecencia en la mañana del 9 de marzo ante la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso para hablar del Sáhara, saludó los avances que Rabat ha hecho últimamente en materia de DDHH y en el Sáhara. Destacó, entre otros gestos, "el regreso con toda normalidad este domingo a Casablanca de otro grupo de activistas procedente de Tinduf".

Y sí, llegaron con normalidad, con la "normalidad" de Marruecos en el Sáhara ocupado. Por la tarde, los activistas y parte de las personas que los recibían fueron golpeados con saña por la policía.

Eso sí, Moratinos, junto con diputados del PP (Gustavo de Arístegui) y CiU (Jordi Xuclà), pidieron también respeto a los DDHH "en los campamentos de Tinduf, en Argelia, que controla el Frente Polisario".

पकोगाराबतो,सुस कारिकातुरास्दे pacogarabato

"Errors" en el pressupost de la UAB: el gerent esdevé funcionari i puja 4.000 € el seu sou


El pressupost tramitat no és el que va aprovar el Consell de Govern. El salari del gerent es transforma de 116.000 a 120.000; el del Vicegerent, de 81.000 a 90.000 euros.

El 2 de desembre de 2009 el Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar el pressupost per al següent exercici. , aquest document indicava que el Gerent (com a PAS laboral) percebria uns honoraris de 116. 871 € i el Vicegerent de Recursos Humans, 81.000 €. Tal com denuncien la junta de Personal i el Comitè d’Empresa del Personal d’Administració i serveis, en la tramitació del pressupost per a la seva aprovació pel Consell Social, de cop i volta aquestes partides han patit “lleugeres modificacions”: aquestes dues places ara figuren com a PAS funcionari i amb unes retribucions de 120.000 i 90.810 € respectivament ( pàgina 32). Al mateix temps, el pressupost del PAS funcionari de la escala A, s’incrementa en 210.810 € i el PAS laboral de grup 1 disminueix en 177.972, produint-se així un increment net de 32.838€.”

Malgrat que aquests fets han estat informats tant al Gerència com al Consell Social, no han rebut cap resposta formal i cap aportació o justiticació documental d’un canvi que vulnera els procediments legals interns de la institució pública així com la Relació de Llocs de Treball.

Els sindicats -mitjantçant la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa- anuncien una reclamació formal a la Sindicatura de Comptes.

Aquest “pressupostari” és simultani a un context de tenses relacions entre Gerència i els treballadors de la UAB i contrasta amb l’èmfasi amb el que Santiago Guerrero va cridar a la “responsabilitat” en temps de crisi “Dirigir en tiempos ansiolíticos” , i el que és més greu Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent pel cobrament d’un míser complement de 300 €. El pressupost de la UAB enguany, a més a més, tenia com a complement el anomenat PRIM, un conjunt de mesures anticrisi que contemplen el cobrament del transport intern de la UAB, de les places de pàrquing, retallada dels beneficis de menjador, … El PRIM compta des de fa un temps amb una Plataforma d’estudiants, sindicats i treballadors dels serveis externalitzats de la UAB contra les retallades i l’autoritarisme a la UAB: Plataforma Contra el Prim

Caldria fer comptes com de car li sortira en termes ecoonómics i de conflictivitat al campus aquesta mena de “gestors”. I si és suficient anar a Sindicatura quan és un òrgan sense capacitat d’intervenció efectiva. I si, efectivament és un “error” o un altre cosa.

Más de mil webs se hacen piratas para luchar contra Ley Economía Sostenible

Consideran que cerrar páginas vulnera el derecho a la libertad de expresión | La Coalición de Creadores calificó como "piratas" a 200

La iniciativa La lista de Sinde ha entregado hoy al Ministerio de Industria un documento en el que 1.178 páginas web se inculpan de intercambiar archivos protegidos por derechos de autor como forma de protesta contra las medidas antipiratería del anteproyecto de Ley de Economía Sostenible.

La lista de Sinde es una iniciativa ciudadana de "desobediencia digital" que persigue la retirada de la disposición final primera de ese anteproyecto de ley por considerarla un "obstáculo para la cultura libre".

Para este colectivo, la actual redacción del texto permitirá la censura y el bloqueo de páginas web sin que medie un proceso judicial, lo que consideran que vulnera el derecho a la libertad de expresión, a la asociación, a la presunción de inocencia y a una tutela judicial efectiva.

Un total de 1.178 sitios web se han unido a esta iniciativa integrando en la página un buscador de descargas de archivos para apoyar a los 200 sitios que la Coalición de Creadores señaló como piratas a finales del año pasado.

Salón Internacional de Barcelona tendrá al cómic vasco como invitado de honor


Un grupo de 22 dibujantes vascos de cómic difundirán sus creaciones en la próxima edición del Salón Internacional del Cómic de Barcelona, en el que participarán como invitados de honor.

El cómic vasco dispondrá en dicha feria, la más importante de España y la segunda de Europa, que se celebrará del 6 al 9 de mayo próximos, de un expositor de 150 metros cuadrados en el que también estarán representadas las revistas vascas más significativas del género, así como el Salón del Cómic de Getxo, el más relevante de los que se celebran en el País Vasco.

Según han informado hoy en conferencia de prensa en Bilbao Mikel Toral, director de Promoción Cultural del Gobierno Vasco, institución que patrocina la presencia del cómic vasco en Barcelona, y el presidente de la Asociación Profesional de Ilustradores de Euskadi, Daniel Martín, el espacio expositivo tendrá tres zonas diferenciadas.

La más grande de ellas, ha señalado Daniel Martín, se dedicará a mostrar lo más representativo de la creación de los 22 autores vascos que participan en el certamen, entre quienes figuran tanto dibujantes ya consagrados como de la nueva generación de ilustradores que han aparecido en el panorama vasco del cómic.

Entre los creadores seleccionados figuran profesionales de los tres territorios históricos con obra publicada en revistas vascas, españolas o internacionales del género, como Borja Crespo, Javier de Isusi, Raquel Alzate, Santi Orue, dibujantes de la revista TMO, y Santiago Valenzuela, entre otros.

Habrá también un salón de actos en el que se desarrollarán distintas actividades divulgativas de la labor que llevan a cabo el Gobierno vasco y el Ayuntamiento de Getxo (Vizcaya) para promocionar el cómic, así como celebrar conferencias y mesas redondas sobre la situación actual del cómic vasco.

El tercer espacio funcionará como una especie de zona informativa y biblioteca donde se mostrará al público material promocional impreso de las revistas y publicaciones de cómics existentes en Euskadi.

El Departamento de Cultura del Gobierno Vasco y la Asociación de ilustradores promocionarán también el trabajo de 30 profesionales vascos del género, mediante la presentación de un catálogo con una muestra de sus creaciones en las próximas Ferias de Bolonia (la más importante de Europa dedicada al libro infantil y juvenil) y Frankfurt.

Entre los ilustradores que aparecen en dicho catálogo, titulado Irudika, figuran autores como la última Premio Euskadi de Ilustración, Elena Odriozola, así como José Ibarrola, Patxi Peláez, Mauro Entrialgo y Aitziber Alonso, entre otros.

Les últimes dones condemnades a mort per la dictadura franquista


Recordem el 8 de març a Concha Tristán i María Jesús Dasca. Elles, militants del FRAP, van ser arbitràriament jutjades per un tribunal militar, i condemnades a mort el 18 de setembre de 1975.


Les últimes dones condemnades a mort per la dictadura franquista
Recordem el 8 de març a Concha Tristán i María Jesús Dasca. Elles, militants del FRAP, van ser arbitràriament jutjades per un tribunal militar, i condemnades a mort el 18 de setembre de 1975.

María Jesús Dasca i Concha Tristán Foto “YA” del 6 de setembre de 1975

Mª Jesús Dasca Penelas era natural d’Almenara, un municipi de la província de Castelló a la vora del Mediterrani i pròxim al Port de Sagunt on se situaven els Alts Forns, gran centre fabril de tradicions de lluita obrera. Ella era militant de la Unió Popular del Camp (UPC), organització de jornalers i jornaleres que formaven part del Front Revolucionari Antifascista i Patriota (FRAP). A l’octubre de l’any 1972, l’organització antifeixista i republicana de Les Valls -a la comarca de Camp de Morvedre, de l’entorn saguntí, horta de tarongers- va incendiar un magatzem propietat d’un cacic falangista. Van ser detinguts i processats pel tribunal d’Ordre Públic (TOP) nou joves jornalers. Xussa, així l’anomenaven els seus amics, va escapar a la caiguda i va fugir a Madrid. Tenia 17 anys.
En Madrid, Xussa va continuar militant en les organitzacions del FRAP de forma clandestina, ocultant el seu nom i va escapar novament a les massives detencions que com represàlia a la manifestació de l’1 de Maig del 1973 van desencadenar les forces repressives contra el FRAP. Detinguda a primers de setembre de 1975, Xussa va ser inclosa en la causa 1/75 i jutjada en consell de guerra sumaríssim. En el despropòsit d’acusacions, conspiracions i trames absurdes que va teixir el fiscal militar –veure l’ABC del 19/09/1975, pàgina 21- a ella la van acusar de ser responsable “del Partit Comunista d’Espanya” i d’haver mantingut una entrevista amb Concha Tristán, per a veure qui donava “l’ordre” d’atemptar contra un tinent de la guàrdia civil. No va tenir altra acusació, ni tan sols la de donar “l’ordre”. Va Ser condemnada a mort. Tenia 20 anys.


Concepción Tristán López era gaditana, infermera de professió. Havia format part del grup sanitari que va atendre als manifestants ferits en els enfrontaments de l’1 de Maig del 73. No va ser detinguda en les caigudes d’aqueix mes i va continuar la seua militància fins a la seua detenció al setembre de 1975. Era llavors responsable d’agitació i propaganda de la zona nord de Madrid. El tribunal militar la va acusar d’haver mantingut “reunions” amb Sánchez-Bravo –afusellat el 27- per a tractar l’atemptat “” a un tinent de la guàrdia civil –veure l’ABC del 19/09/1975, pàgines 21 i 22. No va tenir altra acusació. Va Ser condemnada a mort. Tenia 21 anys.


Elles, Xussa i Concha, no van ser afusellades. Van esperar una setmana interminable com reves de mort fins que, el consell de ministres del dictador va estimar que estaven embarassades i va commutar la pena de mort per la de cadena perpètua. Van Ser amnistiades en 1977.

I van seguir amb les seues vides. Xussa va ser periodista i Concha va continuar sent infermera.

Avui, un dels vocals del sagnant tribunal militar que va dictar cinc arbitràries penes de mort, el llavors capità d’enginyers José Miguel de la Calle, és Tinent General – la màxima graduació a la qual pot aspirar un militar – i ha estat nomenat en 2008 per la Ministra de Guerra, Carmen Chacón, com Cap del Comandament Logístic de l’Exèrcit de Terra, en el cercle de confiança de la ministra.

Les nostres companyes han mort ja, anònimament, sense sorolls, sense reconeixements.

Ens van deixar els seus anys revolucionaris. El valor amb el qual es van enfrontar a la Bèstia, elles joves lluitadores antifeixistes.

La revisió dels seus arbitraris judicis i condemnes, la reposició de la seua dignitat militant, no pot significar altra cosa que la revisió del procés continuista. La revisió d’un règim polític que continua enaltint als botxins i humiliant a les seues víctimes. La revisió de l’estat imposat en vida pel dictador.

Ellos también lo pasan mal: la mujer de Montilla afirma que "Lo único que tenemos son deudas"


La mujer del 'president' de la Generalitat de Cataluña, Anna Hernández, ha declarado que lo único que tienen "son deudas", y que su patrimonio se limita a la posesión de una casa y de "un coche de hace diez años".

En la biografía del máximo dirigente del gobierno catalán, publicada bajo el título Descubriendo a Montilla, Hernández asegura que sus propiedades son las básicas, y que no tienen ningún lujo extraordinario. "Sólo tengo una casa, no tengo nada más, ni me lo podría comprar, ni me lo compraría", afirma, en palabras que recoge este sábado el periódico digital catalán e-noticies.

Una familia con elevados ingresos

Estas palabras contrastan con el alto sueldo que cobra Hernández, ya que se embolsa unos 125.000 euros anuales por desempeñar o­nce cargos en distintas instituciones y empresas catalanas. Además, el matrimonio reside en un chalé valorado en dos millones de euros y paga en torno a 1.200 euros mensuales por el colegio de sus hijos, entre otros gastos relevantes.

Hernández también afirma que "tener segunda residencia es una barbaridad". "No tenemos propiedad, no sólo porque no podamos tenerla, sino porque no somos de esa cultura", mantiene, reafirmándose en su postura de que las deudas son la tónica habitual en su situación económica.

Además, sostiene su modesta visión sobre sus propiedades, cuando afirma que "no piensa cambiar" su coche, que ya tiene una década de antigüedad. No obstante, la mayoría de desplazamientos los realiza en un coche oficial, conducido por un chófer.

Hernández concluye afirmando que "si tenemos la casa es porque vendimos la mía", por lo que "tenía más patrimonio antes de casarme con él que ahora"


El político mejor pagado de nuestro país comparte el peso económico de su hogar. Los 164.000 euros anuales que gana José Montilla están casi a la par con los emolumentos de su mujer, Anna Hernández. Una dirigente pluriempleada, que con sus 11 cargos, se embolsa unos 125.000 euros al año.

La principal ocupación de Hernández es, según informa este domingo el diario El Mundo, la presidencia del área de Infraestructuras, Vivienda y Urbanismo de la Diputación Provincial de Barcelona. Gracias a este cargo, la mujer del president recibe un sueldo de 94.000 euros. Pero sus ganancias van más allá. La presidencia de Promunsa y Proecsa (dos empresas municipales del sector de la vivienda) le reportan unos 33.000 euros anuales más, en concepto de dietas.

Estas dos empresas están ligadas a otro de los cargos de la primera dama catalana: la tenencia de alcaldía de Sant Just Desvern, un municipio de la periferia barcelonesa donde muchos la consideran como una alcaldesa en funciones.

Además, Hernández compatibiliza estos puestos con su participación en otras sociedades municipales y regionales, en las que tiene funciones directivas, a pesar de que oficialmente no percibe sueldo ni dietas de ellas. Y en la misma situación económica desempeña también un cargo directivo en La Caixa, para completar los 11 puestos asumidos.

Una familia con gastos excepcionales

Con los destacados ingresos procedentes de todas estas funciones, Hernández y Montilla han logrado completar una vida familiar de auténtico lujo. Así lo demuestra su recién adquirida vivienda, un chalé en un entorno privilegiado de Sant Just Desvern cuyo valor supera los dos millones de euros. Pero no es esta la única muestra de opulencia del matrimonio.

La educación de sus tres hijos es igualmente excepcional. Hasta 1.200 euros mensuales desembolsan el president y su esposa por el colegio alemán de Esplugues de Llobregat. Y tampoco sus desplazamientos están al alcance de cualquier persona. La polifacética Anna Hernández luce un fastuoso coche oficial conducido por un chófer de confianza para acudir a todos sus compromisos.

Y el propio Montilla se muestra orgulloso de las múltiples tareas de su cónyuge. "Hay gente que piensa que estaría bien que mi mujer fuese un florero. Me parece muy bien que no lo sea", afirma. Puede estar tranquilo. Ella acaba de anunciar que no está en sus planes aparecer en primera fila de la política catalana. Por lo tanto, parece que de momento Montilla no tendrá competencia en su propio hogar.

Fermin Muguruza estrena blog: Next music station


En el contará sus viajes por Asia durante este año y el rodaje de 13 documentales para Al Jazeera

Fermin Muguruza estrena blog. Se trata de nextmusicstation.com un espacio en el que el músico vasco irá dando cuenta del desarrollo del nuevo proyecto en el que se embarcará a lo largo de este año tras su fichaje por la cadena Al Jazeera Documentary Channel. Muguruza va a dirigir una serie de episodios sobre la música en los países árabes. Los países que cubrirá esta serie de 13 documentales serán: dos en Líbano, Marruecos, Argelia, Egipto y Golfo arábigo (Kuwait, Emiratos y Omán, Yemen), más episodios sobre Siria, Túnez y Sudán.
http://www.muguruzafm.com/bitakora/index.php/es

El Gran Paria de Titulares en la Red

El Gran Paria de Titulares en la Red

LA REVOLUCION SI SERA TELEVISADA

LA REVOLUCION SI SERA TELEVISADA